Editorial. COPYLEFT VS. COPYRIGHT. Debat sobre la propietat intel·lectual
juny 16, 2009 Publicat per editorAmb aquest debat pretenem enfrontar dos models de protecció de la propietat intel·lectual i, en conseqüència, de distribuir i compartir la informació: el Copyright i el Copyleft.
Tots estem familiaritzats amb el terme Copyright o amb la seva traducció a la nostra legislació, els drets d’autor. Fins fa relativament poc aquest era l’únic model que regulava la propietat intel·lectual, un model que des d’alguns sectors comença a ser qüestionat per la seva excessiva rigidesa, que fa que en alguns casos no s’adapti a les possibilitats tecnològiques actuals, i per l’excessiu allargament del període de protecció d’una obra, que ha passat de 14 anys després de la protecció de la mateixa a 70 anys després de la mort del seu autor. Així, el que en un principi sorgeix per a protegir als autors avui pot constituir un obstacle a la lliure creació.
Davant d’aquesta realitat, doncs, sorgeix el Copyleft, terme que comença a utilitzar-se amb la popularització del software lliure però que avui dia és aplicable a l’art, la cultura, la ciència i, en definitiva, a qualsevol tipus de producció creativa. El Copyleft es basa també en els drets d’autor però com a mitjà per subvertir les restriccions imposades tradicionalment pel Copyright sobre la distribució i modificació de les obres protegides i amb la condició que el treball derivat es mantingui sota el mateix règim de drets d’autor que l’original, que és el que es coneix amb el nom d’efecte víric.
La idea que hi ha darrere el model Copyleft és oferir al propi creador una alternativa sobre la manera de llicenciar la seva obra, una manera que aposti per la lliure circulació de la cultura i els sabers i que asseguri que tant aquesta com les seves successives modificacions sempre quedin al domini públic. A més, tal i com argumenten els defensors d’aquest model, el Copyleft constitueix també una alternativa a les empreses de gestió de drets, com per exemple l’SGAE, que s’enriqueixen fiscalitzant la creació d’altres. De fet, el que es comença a perfilar és la oportunitat d’obtenir beneficis, econòmics o d’altres, sense necessitat d’aquests intermediaris.
Per tal d’articular aquestes i altres qüestions han sorgit un seguit de llicències Copyleft que permeten a l’autor decidir sota quines condicions vol difondre la seva obra. Des del FAD ens hem volgut posicionar a favor d’aquest model des de l’inici del projecte FAD. Xarxes d’Opinió, és per això que, tal com podeu veure al final d’aquesta pàgina, aquest està sota una llicència Creative Commons.
Per últim, deixar constància que el fet que aquests dos models siguin oposats no significa que siguin excloents, tal i com argumenten nombrosos creadors que aposten per la convivència entre aquests. De fet, des d’alguns sectors es reivindica el dret de l’autor a llicenciar algunes de les seves obres amb Copyright sense que això impossibiliti llicenciar-ne d’altres mitjançant el Copyleft. Totes aquestes qüestions són tractades, amb màxim rigor, en aquesta taula d’opinió.
